Neix la poesia
com l'arbre de la vida
amb la ment desperta
on els ocells nien.
Viu la mare Terra
per donar-li energia,
hummus, matèria,
inspiració senzilla.
Filen les aranyes
les cendres teixides
i ocupen les banyes
de les branques més fines.
Fins i tot un pingüí,
en un aliè clima,
escup el verí
del surrealisme.
Gràcies al teu cap i,
a la poesia,
pots pintar el món
com te l'imagines.
(21.03.2013)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada