dimarts, 31 de juliol de 2012

L'espelma del cor


L'espelma del cor
vaig encendre en el cap.
Ara tot el meu bosc
roman calcinat.

Els savis em deien
que els fes cas;
Jugant amb el foc
m'he cremat.

Oblida els meus errors
i perdona els meus pecats,
que sense voler-ho del tot
he sigut massa humà.

dimarts, 10 de juliol de 2012

Sospirs


Sospirs.
Sospirs de no saber què dir, davant d'una situació inconscient que no deixa prevenir res. Perquè hi ha tantes sortides, tantes portes obertes i tanta immensitat que ens rodeja, que no se sap per on sortirà el problema.

Sospirs.
Perquè em quedo sense oxigen cada cop que penso en la dama, i perquè em passo el dia sense oxigen. I no és el que sembla. No és el que et penses. No és només sexe. Per la meva part, és falta d'afecte.
I què és necessitar sentir-se estimat davant la persona perfecte?  No busquem ser perfectes, perquè mai ningú serà per tots perfecte, sinó que la perfecció varia segons la manera de veure, segons el respecte.
I per tant segons la manera de mirar.

Sospirs.
Sospirs de no saber ni com mirar-la.

dilluns, 9 de juliol de 2012

Las lágrimas de un poeta


¿Dónde está mi fortaleza,
y dónde está su alteza?
También yo he llegado a llorar,
aunque no te lo parezca.

No somos ni el hueso
de la madurez que nos queda.
También yo he llegado a llorar,
recordando a mi princesa.

Sólo supieron conocer
mi felicidad más externa.
Pero nadie aprendió a leer
las lágrimas de un poeta.