deixa que et vegi,
i deixa que amb arpegis
pentini el teu cabell dòcil.
El teu amor és fòssil
i remouré la fina terra,
acabaré amb la meva guerra,
contra els meus propis propòsits.
I et regalaré el meu verí
si és aquest el teu desig,
i tornaran els teus petons en mi:
descobriré el teu cor extingit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada