dimecres, 31 d’octubre del 2012

Cisne

(Cygnus melancoryphus)




Sobre la nieve natatoria,
una larga pregunta negra.

Pablo Neruda

dijous, 25 d’octubre del 2012

Cadernera

Xiulava la cadernera
empresonada per atzar,
que al parar en una olivera
un parany la va atrapar.

I al costat d'una finestra
orientada al sud i al mar,
observar volar la resta
la portava al seu passat.

De la branca de ginesta
a la fusta de l'arç blanc
l'espantava el seu espectre
reflectit en un mirall.

I la nena que somreia
dins l'harmonia del seu cant,
però no ho va arribar a entendre
fins que no va madurar.

Plorava la cadernera
empresonada per l'atzar
mentida! que ella somreia,
clamava la llibertat!

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Cesión de voluntad

Tan juntitos que van siempre
y tan sola que se siente;
que el amor ya no hierbe
al respirar el ambiente.

Mas cambio su respiración
a medida que me lee,
despiertan en su cabeza
los recuerdos que la pierden.

Y desnudo su cerebro,
desarmado por su bondad,
cede ante el más fuerte,
armado con sus poemas.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

Otoño sin hojas


Éste otoño no llega el águila en migración,
y apenas el cielo regresa celeste.
En tonos descubro mi atención,
que a medida que la espero se pierde.

Con su botín de guerra desarmaron mi flor
y sus pétalos violáceos abandonaron el verde,
de las hojas ahora secas y sin ardor,
que aposentaron sus raíces en mi mente.

E inmóviles e inmutables ahí se mantienen.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

No sé qué hago aquí

No sé qué hago aquí,
si ya no hay flor en el parque.
Las maestrías desconfían
de mi estandarte.
Desheredan mi cerebro
de sus verdades,
equivocadas pero irrefutables.

Empujando el tiempo despacio invade,
y en mi espacio interno
anhelo libertades,
esperando a salir
y encontrarme a tales,
viviendo en la cueva
donde murió el arte.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Tesis

- Res no serveix per res.

- La vida no té motius, sinó que simplement hi és.

- L'objectiu màxim interior de tot individu és el benestar,
 tot i que segons l'ambient es canvia la veritat de cadascú.
 I és que s'oblida segons el Nomos, la llei social,
 el perquè de tot, que no existeix.

- La vida és un fet casual, on deixen de néixer,
 per atzar, molts éssers amb molt potencial.

- I qui s'ha inventat els déus? No s'han creat
 ells per mèrits propis. Els ha creat l'home.
 I molts s'han quedat aquest conte com a
 l'única veritat del món.
 Però l'home és el pare de tots els déus.

Stultitice


Enlazada como de regalo,
y pintada cual piedra litográfica,
se acercaba la narcisista
con su sonrisa tan forzada.

Me miraba como a nada.
Se reía de nada.
Y recordé las palabras
que un maestro me soltó una vez.

"Ridere sine re, signum stultitice est".
Reírse sin motivos es señal de estupidez.